dimecres, 2 de novembre de 2011

Tema 2: Més exercicis!

5) Descriure els següents raonaments o arguments mitjançant els símbols de la lògica proposicional i analitza si són correctes o no. Fer-ho mitjançant exemples del llenguatge natural i taules de veritat.

a. Si vaig a la festa de Nadal, m’ho passaré bé.

No vaig a la festa.

Així doncs, no m’ho passaré bé.c. Els convidats a la boda vénen per part del nuvi o de la núvia.

En Joan no ve per part de la núvia.

Així doncs, en Joan ve per part del nuvi.

d. Si a un infant li donen un regal, aleshores somriu.

Aquest nen està somrient.

Així doncs, a aquest nen li han donat un regal.

e. Si un número és més gran que 9, aleshores té dues o més xifres.

Si un número té dos o més xifres, aleshores és més gran que 9.

Així doncs, un número és més gran que 9 si, i solament si, té dues o més xifres.

6) Posa dos exemples de conjunts definits per extensió i dos per comprensió.

Exemple de conjunts definits per extensió (quan no dius la característica comuna):

O= {boli, botella, folio, llibre}

C= {diccionari, cable, mà, claus}

Exemples de conjunts definits per comprensió (quan sí dius la característica comuna):

Elements dins l'estoig, E= {boli, goma, llapis, maquineta}

Llibres o llibretes per llegir o escriure, L= {llibre, diccionari, llibreta, agenda}


8) Determina sota quines condicions s’establiria una aplicació bijectiva en cada una de les següents situacions:

a) Cada nen va amb la seva mare a la piscina. à quan cada nen va amb la mare i cada mare va amb un nen. Quan una mare vagi dos nens o un nen amb dos pares, l’aplicació ja no és bijectiva.

b) Repartim un llapis per a cada nen. à sempre que hagi un llapis per a cada nen i un nen per a cada llapis. Quan un nen tingui dos llapis l’aplicació ja no és bijectiva.

c) Es pengen lletres grans a la paret i cada nen es situa sota la lletra per la que comença el seu nom. à és bijectiva sempre que a la classe hagi un nen per lletra de l’abecedari i una lletra de l’abecedari per cada nen.


9) En els següents exemples indica, raonant-ho, si la organització plantejada correspon a una classificació o a una ordenació.

a) Cintes de vídeo col·locades una darrera d’altra segons la data de grabació. ordenació, perquè estan disposats de forma gradual.

b) Apunts en arxivadors per matèries. classificació, perquè estan agrupats per una característica comuna.

c) Pots de cuina uns dins dels altres segons el seu tamany. ordenació.

d) CDs per estil musical. classificació.

e) Factures de telèfon per mesos. ordenació.

f) Col·locació dels aliments en un supermercat. classificació.

g) Llista d’alumnes per ordre alfabètic. ordenació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada